Método pedagógico de Fröebel-Cuento con marionetas

Còmic del contes "Les Falles"

Ací us mostrem el còmic que hem elaborat per a representar el conte de "Les Falles".
Esperem que us agrade!

Museo pedagógico

La riqueza de la diversidad: Recursos educativos

UNIDAD DIDÁCTICA: DISFRUTA CON EL DEPORTE

1. OBJETIVOS DIDÁCTICOS.

• Entrar en contacto con el material que se les proporciona que en este caso son los frisbees y los aros y atender a las explicaciones del profesor para utilizarlos adecuadamente.


• Aprender a respetar las normas que se establecen en cada juego y respetar todas las situaciones que se presenten.


• Fomentar la participación por parte de todos los miembros de los diferentes equipo.


• Aprender correctamente las técnicas de agarre y recepción del frisbee.


• Aprender a mantener un ritmo de marcha correcto para evitar la fatiga


• Disfrutar de las actividades físicas de la sesión.
  

2. CONTENIDOS.

Conceptos:

• Contacto con el frisbee.


• Respeto al material y a los compañeros.


• Normas de los diferentes juegos y técnicas.
  

Procedimientos:

• Realización de actividades con el fin de aprender los límites y posibilidades de su cuerpo.


• Realización de actividades y técnicas que corresponen con la sesión.
  

Actitudes:

• Aceptación y respeto de las normas de clase y de las normas de las técnicas para hacerlas correctamente.


• Respeto y aceptación del cuerpo de los demás y de sí mismo.


• Valoración y aceptación del propio cuerpo, de acuerdo a sus posibilidades y limitaciones.


• Motivación por la mejora de su acpecto físico y su salud personal.

3. CRITERIOS DE EVALUACIÓN

1. Participar activamente en clase.


2. Respetar las normas de clase y del juego.


3. Respeto a los compañeros.- Vistir la ropa adecuada.


4. Disfrutar de la actividad y divertirse con ella.- Hábitos de higiene al final de la sesión.
   

Título de la unidad didáctica: Disfruta con el deporte
Edad: de 8 a 10 años, 2º ciclo de primaria.
Material: Aros y frisbees
Ubicación: Pabellón cubierto o al aire libre.
Objetivo general: Disminuir significativamente el problema de obesidad con un programa de educación física adaptada.
Objetivos específicos: Fomentar la práctica de ejercicio físico y mejorar la calidad de vida de estas personas.

INTRODUCCIÓN/CALENTAMIENTO (Duración 15’)

Calentamiento:

• Carrera continua 5’ combinada con marcha


• Movilidad articular (general)

Calentamiento especifico:

• Juego tú la llevas, no se les permite correr, solo caminar al ritmo que el cuerpo les permita, con la mano tratas de pillar a un compañero, y si le tocas cambiaríais de rol.

PARTE PRINCIPAL (Duración 40’)

• 
  
  Breve explicación de los ejercicios en los que va a consistir la clase.


• 
  
  Dividir el grupo en cuatro grupos.


• 
  
  Se colocará una fila de aros en el suelo de unos diez metros y caminando la irán pasando de uno en uno, aumentando el ritmo de la marcha progresivamente, aproximadamente unas 5 veces cada alumno/a .


• 
  
  Seguidamente se les explicarán las técnicas de agarre y recepción del frisbee.


• 
  
  Se coloca un compañero a una distancia de unos 5m y se practican las técnicas. (15 veces cada alumno)


• 
  
  Por parejas y con un aro, a una distancia de unos 4m y el otro compañero deberá de intentar introducir el frisbee dentro del aro sin que su compañero se mueva.
  
  JUEGO DE CUADRADOS


• 
  
  Se limitará una zona para cada partido. Cada zona estará dividida en dos partes, dejando en el centro una zona muerta. Esta zona no podrá ser pisada por ningún miembro de ambos equipos, el frisbee tendrá que atravesarla para poder realizar el punto.El juego se inicia y uno de los dos equipos tendrá el frisbee, para hacer punto deberá lanzarlo al oír la orden del profesor y caer en la zona del otro equipo, sin que ningún adversario lo coja. Así repetidamente alternando los tiros de los diferentes equipos y los diversos alumnos.
  

PARTE FINAL/VUELTA A LA CALMA (Duración 5’)

• Estiramientos.


• Recogida de material.

LES FALLES

Això era una vegada, en un poble del riu Xúquer, Cullera, a la província de València, dos xiquets i una xiqueta jugaven amb els coets pocs dies abans de falles.Eren molt aficionats al soroll, compraven els coets que més só feien, els agradaven també els de colors i els que roden quan encens la metxa.Passaven el dia als carrers jugant, ja que aquesta setmana a l’escola els donaven vacances. Els pares es van començar a preocupar perquè aquest xiquets i xiqueta portaven undescontrol alimentari increïble en aquestes dates. Menjaven el que agafaven primer i si no era massa necessitat, no menjaven, preferien estar jugant i alimentar-se de bunyols de carabassa, de xurros amb xocolate o de dolces que venen a les parades del mercat central.Està clar que ho passaven de meravella i menjaven tot allò que volien però al final de la setmana estaven molt malalts. Els pares i les mares preocupats els van dur al metge, allí els van dir q pot ser s’havien intoxicat amb algun aliment que havien ingerit tots tres, ja que tenien els mateixos símptomes i s’havien alimentat del mateix, de menjar ràpid i poc sà amb excés.Familiars i infants van arribar a la conclusió que no per ser festa s’ha de descontrolar la alimentació, que hi ha temps per a tot, per tal de jugar i tirar coets, però és molt important tindre una bona dieta per a la nostra salut.Aquest xiquets i xiquetes saberen que, sense salut no podrien ningun dels xiquets i xiqueta jugar amb els coets així que hi ha que menjar bé per a poder gaudir de les falles com cal!

Visca les falles de valència!!!

L’ARRIBADA DELS TRES REIS MAGS

Hi havia una vegada un xiquet que es deia Ismael i esperava amb molta il·lusió l’arribada dels Reis Mags. Com era costum, tots els Nadals des de l’arribada de les vacances, Ismael jugava i es divertia amb les seues germanes i els seus cosins. El dia de Nadal, s’encontraven en el dinar de Nadal, i mentre uns acabaven de dinar, un any més, tito, i els majors ja començaven a treure el cafè i els postres; aquests xiquets/es pensaven tot allò que podien fer durant la vesprada:Ismael: Jo vull estrenar els patins que em va dur Pare Noel.Marta: Jo vull provar-los però també m’agradaria construir una caseta al parc.Pilar: Aleshores, aquesta vesprada realitzarem la caseta i després cadascú estrenarà els seus joguets nous.Al acabar de dinar, Ismael, Marta i Pilar anaren al parc d’enfront de casa la iaia per tal de distraure’s i divertir-se amb altres amics i amigues.En aquest parc, trobaren a un home major, el qual els conta moltes estratègies per tal d’aconseguir més regals dels Reis Mags. Entre elles, els va dir que devien deixar un got de llet amb galetes. Ismael, en un principi, no creia que açò funcionarà però les seues cosines el convenceren.

La nit dels Reis Mags, abans d’anar-se’n al llit, Ismael i Pilar col·locaren el menjar al costat del Betlem però no s’adonaren que la seua cosina Marta, s’havia oblidat d’aquest consell. Al alçar-se, els tres, molt contents, obriren tots els regals:Ismael: Ala, si que ha funcionat! A mi m’han dut més regals del que m’esperava.Pilar: Veus cosí, a vegades has de confiar més de la gent major i gaudir dels consells que et donen i sobretot, creure-te’ls per tal d’aconseguir allò que necessites.Marta: Ala, jo no recorde haver deixat el got de llet amb galetes per als reis mags i ara m’han dut menys regals que a vosaltres dos.Pilar i Ismael: No passa res, Marta, no et preocupes. Nosaltres et deixarem els nostres joguets com sí foren teus.Així, els tres xiquets s’ensenyaren altres costums d’esperar als reis mags d’altra època i pogueren comprovar que el xiquet i la xiqueta que els havia deixat el got de llet amb galetes, els havien dut més regals que a l’altra cosina. Per altra banda, els tres jugaren, es divertiren i gaudiren de la companyia familiar, a més, de gaudir els tres junts de tots els joguets que els havien regalat.Els tres, molt impacients, per tal de contar-li-ho a tots els seus amics i amigues, començaren el col·legi amb molta il·lusió i amb moltes ganes de divertir-se i ensenyar-se moltes coses amb els seus companys de classe i esperant un any més que arribi el Nadal, tan esperat per ells tres.

LA GRAN AMISTAT

Fa molt de temps, en un poble molt lluny{ de la xinesa “La aldea de Petian den” a la província de Fujian, vivia un nen anomenat Gian. A aquest li encantava jugar i viure experiències noves.Gian tenia molts amics i amigues per tot el món, ja que la seva mare i el seu pare eren circenses i Gian tenia l'oportunitat de conèixer a gent molt diversa i interessant. Gian i els seus amics estaven en contínua comunicació, ja que aquests s'enviaven cartes cada mes.Però tenia gran amistat amb la seva amiga Paola, aquesta era italiana i vivia a Florència. En les seves cartes s'explicaven les seves vivències i es transmetien els seus sentiments. Gian en arribar el dia 1 de cada mes, que era la data en la qual arribaven les cartes dels seus amics i amigues sortia impacient de classe i anava corrent a la seva casa per llegir-les. Un dia va sortir de classe i quan arriba a casa el seu pare li va dir que tenia una carta de Paola, aquest es queda una mica estranyat ja que la carta havia arribat fora de les dates en les quals arribava habitualment. Aquest la va obrir amb molta impaciència i la seva cara es va descompondre mentre llegia la carta. La seva amiga li explicava, que no anava a poder enviar-li més cartes perquè havia caigut molt malalta i havia d'anar a viure durant una temporada a l'hospital. Aquest es queda molt trist i l'hi conta als seus pares.La mare i el mare de Gian van parlar detingudament sobre la situació i van decidir anar amb el seu fill a Florència per veure l'estat de salut de la seua gran i volgudíssima amiga Paola.Quan els pares de Gian l'hi comunicaren el que havien parlat, es va posar eufòric de alegria i els abraçà donant-los les gràcies.Als pocs dies de la decisió d'anar a Florència, Gian, amb la seva mare i el seu pare van pujar a un avió i van anar fins a Itàlia.En arribar es trobaven molt cansats, ja que el viatge va ser molt llarg. Pel que es van dirigir a l'hotel per descansar.Al dia següent es van dirigir a l'hospital on es trobava Paola. Quan van entrar a l'habitació on es trobava hospitalitzada Gian es va quedar perplex en veure a la seva amiga tan prima. El seu aspecte era depriment, tènia els ulls plens de tristesa, la pell molt blanca i el seu pèl sense el color ros que ell havia vist en moltes ocasions.Quan aquesta el va veure es va posar a plorar, Gian l'abraçà. Van estar diversos minuts abraçats. Després del eufòric abraç la família de Paola i la de Gian es van anar a parlar a la cafeteria de l'hospital i els van deixar sols a l'habitació.Gian i Paola van mantenir una extensa conversa, en la qual Gian tractava d'explicar a Paola que tènia una greu malaltia i que per poder recuperar-se devia de menjar.Ell li va dir que es recuperarà perquè pogués anar a conèixer Xina i poder viure experiències noves i divertides junts.
Després de la llarga conversa, Paola va començar a reflexionar sobretot el que el seu gran amic li havia dit. En veure el suport que tènia tant dels seus familiars com del seu amic es va sentir compareguda i va saber acceptar la seva malaltia.Des d'aquell moment Paola va decidir posar de la seva part per recuperar-se de la malaltia per poder gaudir i divertir-se amb el seu gran amic Gian.Al temps Paola es recuperà per complet de la seva greu malaltia i es va anar amb el seu amic Gian a Xina com ell li havia promès.A partir d'aquest moment Gian i Paola van ser amics per sempre i van menjar perdius.

LES MALALTIES ALIMENTARIES

Aquest text pretén donar-los la màxima informació sobre els problemes alimentaris, que poden patir els seus fills i filles i les seues possibles pautes d'actuació i solucions. Esperem que aquest els siga de gran utilitat i no obliden que poden contactar amb nosaltres per a estudiar el seu cas de manera personal i adaptada.

TRANSTORN ALIMENTARI: Els trastorns alimentosos són malalties que es relacionen amb l'alteració dels hàbits alimentosos comuns. Aquestes conductes poden o no alterar-se voluntàriament, açò està subjecte a factors interns i externs com el nivell d'autoestima, pressions familiars, frustració per tenir sobrepès, comparació constant amb algú proper per part d'un familiar o amic. Els trastorns alimentaris estan basats en una complexa interacció de sentiments, actituds i comportaments. Poden ser una resposta als problemes de l'adolescència, per l’adolescència o fins i tot per problemes familiars. Les conseqüències poden ser la baixa autoestima, la depressió, l'estrès, etc. Per açò, tant docents com familiars tenim una gran missió, la qual és ajudar als infants a acceptar-se a si mateixos, per la qual cosa són i no pel que semblen i a identificar signes que ens indiquen algun problema. Aquests passos són importantíssims per a previndre els trastorns alimentàries. Està demostrat que facilitar-los la informació adequada als estudiants sobre els perills d'aquestes malalties i les seues causes ajuden a prevenir-les en gran nombre. Així que tots junts podrem ajudar i conscienciar a la gent sobre aquests trastorns que cada vegada estan més presents en el nostre entorn.

TIPUS DE MALALTIES ALIMENTARIES:

1. 
   
   
   
   
   
   ANORÈXIA NERVIOSA: És el trastorn alimentari més comú entre dones adolescents actualment, encara que cada vegada més el nombre d'homes està incrementant-se. Es caracteritza principalment per l'alteració de la percepció corporal, vol dir que qui la presenta se sent gros, per açò deixa de menjar i rebutja a mantenir el pes mínim establert per la seua edat i alçada.








2. 
   
   
   
   
   
   BULÍMIA NERVIOSA: Es caracteritzen per episodis freqüents de voracitat seguits per conductes compensatòries inadequades, com el vòmit provocat, l'abús de fàrmacs, laxants i diürètics i altres medicaments, el dejuni o l'exercici, com en l'anorèxia existeix una alteració de la percepció.








3. 
   
   
   
   
   
   DESNUTRICIÓ: La desnutrició és un estat patològic provocat per la falta d'ingesta o absorció d'aliments o per estats d'excés de despesa metabòlica. Pot ser primària que també pot ser cridada desnutrició lleu, o desnutrició secundària, la qual si arriba a estar molt greu pot arribar a ser una patologia com el càncer o tuberculosi.

Després de les descripcions que els hem mostrat, dir-los que tant educadors com a familiars, hem de conscienciar-nos que els trastorns alimentaris no solament afecten als joves i adolescents, sinó també als alumnes i alumnes d'ensenyament primari. Pel que hem d'estar molt pendents dels nostres fills i filles per a poder evitar que patisquen alguna d'aquestes malalties tan perilloses. Per açò a continuació els mostrarem les prevencions que ha de prendre un docent en la seua escola i els factors que determinen que un infant pot patir aquesta malaltia perquè els familiars i docents puguen detectar si aquests estan patint o entrant en la primera fase d'alguna malaltia alimentaria.

PREVENCIÓ EN L'ESCOLA:

 Consultar amb especialistes per a programar l'alimentació dels alumnes.

 Ensenyar als estudiants que existeixen diferents tipus de cossos i pesos.

 Ensenyar als estudiants el paper del greix en els seus cossos.

 El greix forma part del complex sistema que ens manté vius.

 Explicar als estudiants el perill de les dietes incontrolades. Sense espantar, informant.

 Mostrar-los, preferiblement mitjançant activitats, com la cultura socialment acceptada promou models anorèxics: la pèrdua de salut a canvi de bellesa, el ridícul de l'obesitat... Feu d'aquesta informació parteix del programa educatiu, no us limiteu a explicar-ho.

 Posar l'accent en la comunicació, l'autoestima i la confiança en si mateixos. Açò li donarà força a resistir la pressió dels seus companys i la societat que els convida a canviar per a ser "perfectes" o per a tenir cert aspecte. Desenvolupeu un programa que permeta als educadors ajudar als alumnes quan presenten inquietuds o problemes pel que fa al menjar.

FACTORS:

• 
  
  Pèrdua de pes cridanera, o primesa extrema.








• 
  
  Trobar excuses per a saltar-se menjades.








• 
  
  Comportaments alimentosos inusuals; aplicació de ritualisme al procés de menjar. Preocupació inhabitual per a la seua edat en els resultats escolars; creu que els resultats mai són el bastant bons.








• 
  
  Extrema sensibilitat a les crítiques.








• 
  
  Preocupació inhabitual pels canvis en la rutina; poca flexibilitat i adaptabilitat.








• 
  
  Tendència a ser perfeccionista.








• 
  
  Comunicació tancada; tendència a l'excessiva correcció i educació per a la seua edat. Pot estar tibant o molt animat.








• 
  
  Preocupació inhabitual pel seu aspecte físic, excessiva condícia, "ni un pèl fora de lloc".








• 
  
  Abandó d'amics i activitats; immersió inhabitual en una activitat específica, excloent unes altres.








• 
  
  Amenorrea. Pot confondre's fàcilment amb irregularitats del cicle normals en aqueixa edat.








• 
  
  Comportaments inusuals o compulsius, especialment els relacionats amb el menjar.








• 
  
  Canvis de temperament. Comportament molt controlat, capaç d'ocultar els seus sentiments. Conversa massa sobre el pes o l'aspecte físic, seu o d'uns altres.








• 
  
  Tolera malament als altres. Especialment, menysprea l'obesitat.








• 
  
  Baixa autoestima (igual que en els adults, la baixa autoestima pot estar oculta).

Finalment els mostrarem una piràmide alimentosa, la qual els mostra els aliments que s'han de prendre de forma adequada i responsable. Per açò, hem de donar-los als nostres fills i filles una alimentació saludable, perquè puguen créixer en harmonia i de forma sana i enèrgica.


Gràcies per la seua atenció. Una salutació.

LES MALALTIES ALIMENTARIES

Aquest text pretén donar-vos informació de tots els problemes alimentaris més comuns en els xiquets i xiquetes i dir-vos algunes solucions o com podeu ajudar a evitar-los.En primer lloc, tots podem tenir canvis i alteracions amb els hàbits alimentaris. Aquests canvis venen donats per factors tan interns com externs. Alguns exemples són el nivell d’autoestima, les pressions familiars, la frustració, les comparacions amb altres persones. És a dir, estan basats en una interacció de sentiments, actituds i comportaments. Amb açò, tots deguem ajudar-nos per tal d’acceptar-nos per el que som. Així, tots vosaltres degueu ajudar i ensenyar a la resta aquests problemes per tal d’eliminar-los del nostre entorn. Ens ajudeu?

Així, tots els xiquets i xiquetes deuen conèixer l’anorèxia, ja que és una malaltia molt comú. Es deu al canvi de la percepció corporal, és a dir, aquell xiquet o xiqueta que tinga aquesta malaltia, es veu gros i per això deixa de menjar, provocant un desequilibrí al seu pes tenint en compte la seua edat i l’estatura.Per altra banda, hi ha molts xiquets i xiquetes que alhora de menjar, mengen molt però després tenen conductes eliminatoris com el vòmit provocat, o l’alteració amb l’anorèxia. Aquesta s’anomena bulímia nerviosa.Molts xiquets i xiquetes tenen acumulats, des de molt petits, molta grassa al seu cos. Aquests xiquets s’anomenen obesos i poden tenir altres problemes saludables sobre tot, al cor.Altres, presenten una falta d’ingestió o d’absorció d’aliments. Aquests, presenten desnutrició, provocant així una pitjora en la seua salut ja que aquests no tenen forces per a fer exercici físic.

En una classe, pot haver diferents xiquets i xiquetes amb aquestes malalties; per això vosaltres degueu ajudar tant als vostres companys/es com al vostre professorat per tal que obtinga ajuda i resolga el problema.En primer lloc, cal parlar-ho amb el malalt per saber d’on prové la seua malaltia, a més, d’ajudar-lo i millorar la seua volença cap a ell mateix, entre altres. També, heu de consultar amb el professorat per a què aquest estigui assabentat i parle de manera més formal amb el xiquet o la xiqueta, a més de parlar amb la família. Quant, aquests dos sectors es interacciones ja que han vist el problema, deuran acudir a un especialista el qual ajudarà al xiquet i xiqueta ha millorar la seua salut i no tenir més problemes alimentaris.Per altra banda, tots els xiquets i xiquetes han de tenir una dieta equilibrada en la qual mengen cada dia tots els aliments adequats; a més de fer exercici físic per tal d’estar saludable i tenir una millora en el seu cos.Per últim, vos deixem una foto per tal que vosaltres pugeu decidir quins aliments haveu de menjar cada dia, fent una barreja de tots aquells aliments saludables per tal de fer una dieta equilibrada i saludable.

UN VIATGE CAP A ÀFRICA

Un dia quan arribi a casa del treball ben arribada la nit, i tinguen per davant totes les tasques domèstiques i amb moltes ganes de menjar-me el sopar, vaig deixar tots els trastos al sofà. Per tant de no fer feina, vaig cridar a un restaurant per tal que em dugueren el menjar. I em vaig dir a mi mateixa, demà serà altre dia. Havia segut un dia realment esgotador, on havia suportat el retràs constant dels medis de transport i a més, havia degut de treballar durant tot el dia amb alguna persona menys treballadora que ella. Al final del dia, ja xitada al llit, vaig decidir realitzar un viatge durant les vacances de nadal. Desprès d’estar tota la nit, pensant en quin seria el meu destí, vaig pensar d’anar-me’n al nord d’Àfrica, per tal d’ajudar i conèixer altres cultures.Després de deixar la meua feina, els meus amics i la meua família; vaig començar el meu viatge cap a Àfrica, amb molta il·lusió per tal d’intentar aprendre altres idiomes, i sobre tot altres cultures.

El primer dia, ja vaig conèixer gent africana, gent australiana, gent xinesa, entre altres cultures. Aquest viatge comença, com m’esperava, aprenent i coneixent a molta gent i de diverses cultures.Per exemple, vaig aprendre costums sobre els musulmans, aquests podem dir que per respecte a la seua religió, no poden menjar ninguna carn procedent del porc. També, podem dir que tenen un més, el ramadà, en el qual fan dejuni des de el alba fins la nit.També, em vaig relacionar amb gent d’altres cultures, aprenent així tant els seus costums com un poc de la seua llengua.Al final del viatge, vaig convidar a tots els meus amics i amigues d’Àfrica a un dinar al meu pis, per tal d’acomiadar-nos i realitzar un altre viatge tots junts.

Durant aquest viatge, vaig poder aprendre i divertir-me amb gent diversa però tots ens tractàvem de manera igualitària ja que encara que tingam divers color o diversa raça, tots hi som persones iguals.