LA GRAN AMISTAT

Fa molt de temps, en un poble molt lluny{ de la xinesa “La aldea de Petian den” a la província de Fujian, vivia un nen anomenat Gian. A aquest li encantava jugar i viure experiències noves.Gian tenia molts amics i amigues per tot el món, ja que la seva mare i el seu pare eren circenses i Gian tenia l'oportunitat de conèixer a gent molt diversa i interessant. Gian i els seus amics estaven en contínua comunicació, ja que aquests s'enviaven cartes cada mes.Però tenia gran amistat amb la seva amiga Paola, aquesta era italiana i vivia a Florència. En les seves cartes s'explicaven les seves vivències i es transmetien els seus sentiments. Gian en arribar el dia 1 de cada mes, que era la data en la qual arribaven les cartes dels seus amics i amigues sortia impacient de classe i anava corrent a la seva casa per llegir-les. Un dia va sortir de classe i quan arriba a casa el seu pare li va dir que tenia una carta de Paola, aquest es queda una mica estranyat ja que la carta havia arribat fora de les dates en les quals arribava habitualment. Aquest la va obrir amb molta impaciència i la seva cara es va descompondre mentre llegia la carta. La seva amiga li explicava, que no anava a poder enviar-li més cartes perquè havia caigut molt malalta i havia d'anar a viure durant una temporada a l'hospital. Aquest es queda molt trist i l'hi conta als seus pares.La mare i el mare de Gian van parlar detingudament sobre la situació i van decidir anar amb el seu fill a Florència per veure l'estat de salut de la seua gran i volgudíssima amiga Paola.Quan els pares de Gian l'hi comunicaren el que havien parlat, es va posar eufòric de alegria i els abraçà donant-los les gràcies.Als pocs dies de la decisió d'anar a Florència, Gian, amb la seva mare i el seu pare van pujar a un avió i van anar fins a Itàlia.En arribar es trobaven molt cansats, ja que el viatge va ser molt llarg. Pel que es van dirigir a l'hotel per descansar.Al dia següent es van dirigir a l'hospital on es trobava Paola. Quan van entrar a l'habitació on es trobava hospitalitzada Gian es va quedar perplex en veure a la seva amiga tan prima. El seu aspecte era depriment, tènia els ulls plens de tristesa, la pell molt blanca i el seu pèl sense el color ros que ell havia vist en moltes ocasions.Quan aquesta el va veure es va posar a plorar, Gian l'abraçà. Van estar diversos minuts abraçats. Després del eufòric abraç la família de Paola i la de Gian es van anar a parlar a la cafeteria de l'hospital i els van deixar sols a l'habitació.Gian i Paola van mantenir una extensa conversa, en la qual Gian tractava d'explicar a Paola que tènia una greu malaltia i que per poder recuperar-se devia de menjar.Ell li va dir que es recuperarà perquè pogués anar a conèixer Xina i poder viure experiències noves i divertides junts.
Després de la llarga conversa, Paola va començar a reflexionar sobretot el que el seu gran amic li havia dit. En veure el suport que tènia tant dels seus familiars com del seu amic es va sentir compareguda i va saber acceptar la seva malaltia.Des d'aquell moment Paola va decidir posar de la seva part per recuperar-se de la malaltia per poder gaudir i divertir-se amb el seu gran amic Gian.Al temps Paola es recuperà per complet de la seva greu malaltia i es va anar amb el seu amic Gian a Xina com ell li havia promès.A partir d'aquest moment Gian i Paola van ser amics per sempre i van menjar perdius.